Pel final de l'any 1964 Ferran Català, juntament amb el seu germà Simeon, en Llucià Carbò i en Joan Ferrés, que es va incorporar més tard i els acompanyava amb la guitarra, decidiren formar un grup per cantar sardanes i cançons marineres, amb l'objectiu d'amenitzar activitats que es feien a l'Escala. A part d'actuar al municipi escalenc, també ho varen fer per diferents locals de poblacions costeres com Chez Tomas de Llafranc o a Can Pitu Xivarri de Palamós, ho feien per amistat o un bon tiberi. Eren els primers temps del turisme, però moltes famílies catalanes ja venien a estiuejar a la Costa Brava. Els forasters es quedaven encisats en escoltar aquests cantaires escalencs, mostra d'autèntic i genuí folklore musical. Ben aviat la seva fama traspassà els límits comarcals.

Aquesta fama els porta a actuar per primera vegada a la V Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, a l'any 1971, el mateix en què el grup Barrufets estrenava l'havanera "El meu avi". Tot i que de manera totalment amateur, el grup va augmentar les seves actuacions arreu del territori, sempre amb el nom d'Oreig de Mar, preferit per Ferran Català, ja que era com s'havia anomenat un cor parroquial en que ell hi havia cantat, tot i que a en Simeon li agradava més el de Pescadors, nom que varen adoptar després d'una actuació a Sant Feliu de Guíxols per Radio Nacional de España, en un programa que presentava Tico Medina i que va ser incapaç de pronunciar el nom d'Oreig de Mar, però sí el de Pescadors de l'Escala, tal i com li va suggerir el mateix Simeon.

Degut a divergències artístiques entre els dos germans Català, l'any 1973 Simeon es queda amb el nom de Pescadors, juntament amb en Joan Ferrés i Llucià Carbó. Per la seva banda en Ferran amb Oreig de Mar i com a components en Pere Sastre “Pere Jordi” i Teófilo De Cruz.

El plegar en Pere Sastre, s'incorporen tres membres de Sant Feliu de Guíxols: en Josep Fernández, en Pep Giró i la Maria Teresa “Miti”. Més tard, s'incorpora de nou en Pere Sastres i varen ser sis components fins que Teófilo De Cruz decideix plegar.

Malgrat els alts i baixos produïts pels continus canvis dels cantaires, el grup musical no deixà mai d'actuar perquè a mesura que uns plegaven, altres començaven. Hi entraren en Narcís Viñas de Sant Feliu de Guíxols, en Pere Fargas “Molla”, en Salvador Dabau que va portar la direcció musical, en Narcís Bartra i en Narcís Suàrez. En plegar en Viñas, que era el tenor del grup, va entrar-hi l'Antoni Flores i quan es va casar va ocupar el seu lloc en Josep Cruanyes, de Cassà de la Selva. El 1984, per desavinences amb en Ferran Català, Josep Fernández, Pep Giró, Narcís Bartra, Narcís Suárez, Pere Molla i Salvador Dabau, deixen el grup per formar Llops de Mar a Sant Feliu de Guíxols.

A partir del 1985, Oreig de Mar comença amb una formació totalment renovada amb Xavier Falguerona que durant anys havia format part dels Pescadors de l'Escala, en Ramón Manent, en Josep Cruanyes i el mateix Ferran Català. En Ramon Manent decideix plegar després de quatre anys i la vacant l'ocupà en Josep M. Godoy.

Quan acaba la temporada del l'any 1989, Ferran Català per cansament i per falta d'un substitut que es fes càrrec del grup, decideix plegar.

L'any 2017 en Carles Alaball i en Sidro Pagés, dos escalencs amants de l'havanera i amb experiència en altres formacions, decideixen recuperar Oreig de Mar en format de duet, fent la presentació el 24 de maig del mateix any al Centre Esportiu i Recreatiu de l'Escala (C.E.R.), sent Nuri Català, filla de Ferran Català, que ens va deixar el 2007, la que va apadrinar la nova formació.

Components: Sidro Pagès, Carlos Alaball, Agnès Palet i Floren Trullàs

Participacions a la Cantadeta de l'Escala: (5) 2017. 2018, 2018, 2022, 2023